Joan Barangó va néixer al final de la dècada que havia vist la carlinada d’en Soques, la Solidaritat Catalana, el caciquisme i la tupinada de 1909,
la Setmana Tràgica…
Va créixer amb la Mancomunitat, el pistolerisme dels sindicats i la
dictadura de Primo de Rivera.
Tenia 20 anys quan es va proclamar la República i 26 quan va morir
defensant-la.
Era un noi normal, amant de la fotografia, l’excursionisme i l’esquí.
No volia una guerra ni haver de matar ni que el matessin, però tampoc
que els feixistes es fessin amos de la seva nació i que hi imposessin el
seu pensament absurd, primari i excloent.
Fou un dels 170 joves -d'una vila de 8.000 habitants- que van deixar
la pell al front.
No eren fantasmes anònims, eren persones de carn i ossos amb nom
i cognoms,
tenien cent setanta vides per davant i esperances de deixar-nos un món
millor que el seu.
Han passat més de setanta anys i alguns dels nostres carrers segueixen lloant
la memòria de personatges que van compartir els objectius de Franco i no
n’hi ha cap que ens recordi els qui van morir per aturar-lo.
En Joan vivia al carrer dels Màrtirs de la llibertat.
Pàgines: 156
Format: 21 x 21
Amb 107 fotografies de Joan Barangó
ISBN: 978-84-614-4654-4
Preu: 22 €
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada